- "Vols dir que no podrà marxar, doncs?" - em va preguntar la mare amoïnada.
- "Sí que podrà marxar, però mentalitzeu-vos que marxarà amb un nivell insuficient i li costarà molt més comunicar-se i integrar-se." - vaig contestar.
En aquesta conversa explicava als pares de la Iris (nom ficiti) que el nivell recomanat per estudiar a l'estranger és un B2.
La Iris és una alumna nova en un curs de B1 i està decidida a fer 4rt d'ESO a Canadà l'any vinent. Com altres famílies, havien vingut a formalitzar la inscripció moguts per la il·lusió de la nena i la motivació de donar-li una oportunitat educativa extraordinària... però els faltava informació important.
- "Apretarem de valent i quan marxi ja el tindrà" em va dir la mare amoïnada.
- "Ara està molt motivada per marxar i farà el que calgui per millorar l'anglès" va afegir el pare.
Em miraven buscant la confirmació que així seria i que estessin tranquils, que a l'agost tindria un B2.
- "El B2 no el tindrà. Si tot va bé, marxarà amb un B1 consolidat" vaig contestar a contracor.
Entre un B1 i un B2 hi ha una salt important. Normalment, hi van dos cursos acadèmics amb entre 3 i 4h de dedicació a la setmana, a més a més de les hores a l'institut. Com explicava en aquesta entrada, desenvolupar una habilitat és més lent que adquirir coneixements.
Marxant amb un B1 encara haurà de fer molt esforç per entendre o explicar-se i - en un context real on es parla ràpid i amb referències culturals que se li escaparan - és fàcil quedar fora de joc.
El B2 és el nivell conversacional que permet comunicar-se amb certa comoditat, sense haver de pensar gaire com articules les frases, i amb suficient vocabulari per entendre tot tipus de converses quotidianes o seguir el fil de les classes.
Un cop al Canadà, quan abans pugui comunicar-se sense dificultat, abans farà amics i començarà la seva vida al nou país. Com més s'allargui el període d'adaptació, menys temps tindrà per participar activament de la cultura que l'acull, desplegar les noves habilitats lingüístiques i viure l'experiència al 100%.
El nivell amb què torni depèn del nivell amb què marxi.
No tots els estudiants d'intercanvi tornen amb el mateix nivell de competència. En gran part, això és perquè com més forts són els fonaments de l'idioma quan marxem més avançat és el nivell que assolim vivint al país.
El progrés de nivell no és linial perquè la distància que separa un C2 d'un C1 és més gran que la que hi ha entre un C1 i un B2, i encara més que la que separa un B2 d'un B1.
Marxant amb un B1 pot tornar amb un B2 consolidat, alguns cops amb un C1 ras. Marxant amb un B2, en canvi, tornarà amb un C1 folgat o fins i tot un C2 - el màxim nivell de competència, on arriben pocs alumnes.
Un B1 no és impediment per estudiar a l'estranger però és un obstacle per l'adaptació i dificulta treure-li tot el suc a l'experiència.
Cursar estudis a l'estranger és una inversió important en temps, diners i emocions.
Tot i ser una experiència de gran creixement personal, no sol ser fàcil i, sovint, posa a prova el caràcter i la maduresa del jove - a vegades no està prou preparat/da i ha de tornar.
Per això, per treure-li tot el rendiment, et recomanem marxar a perfeccionar l'idioma, no a aprendre'l. Marxar amb una base sòlida apresa de casa li estalviarà dificultats innecessàries, li facilitarà el procés d'adaptació i en treurà més profit.
- "Sí que podrà marxar, però mentalitzeu-vos que marxarà amb un nivell insuficient i li costarà molt més comunicar-se i integrar-se." - vaig contestar.
En aquesta conversa explicava als pares de la Iris (nom ficiti) que el nivell recomanat per estudiar a l'estranger és un B2.
La Iris és una alumna nova en un curs de B1 i està decidida a fer 4rt d'ESO a Canadà l'any vinent. Com altres famílies, havien vingut a formalitzar la inscripció moguts per la il·lusió de la nena i la motivació de donar-li una oportunitat educativa extraordinària... però els faltava informació important.
- "Apretarem de valent i quan marxi ja el tindrà" em va dir la mare amoïnada.
- "Ara està molt motivada per marxar i farà el que calgui per millorar l'anglès" va afegir el pare.
Em miraven buscant la confirmació que així seria i que estessin tranquils, que a l'agost tindria un B2.
- "El B2 no el tindrà. Si tot va bé, marxarà amb un B1 consolidat" vaig contestar a contracor.
Entre un B1 i un B2 hi ha una salt important. Normalment, hi van dos cursos acadèmics amb entre 3 i 4h de dedicació a la setmana, a més a més de les hores a l'institut. Com explicava en aquesta entrada, desenvolupar una habilitat és més lent que adquirir coneixements.
Marxant amb un B1 encara haurà de fer molt esforç per entendre o explicar-se i - en un context real on es parla ràpid i amb referències culturals que se li escaparan - és fàcil quedar fora de joc.
El B2 és el nivell conversacional que permet comunicar-se amb certa comoditat, sense haver de pensar gaire com articules les frases, i amb suficient vocabulari per entendre tot tipus de converses quotidianes o seguir el fil de les classes.
Un cop al Canadà, quan abans pugui comunicar-se sense dificultat, abans farà amics i començarà la seva vida al nou país. Com més s'allargui el període d'adaptació, menys temps tindrà per participar activament de la cultura que l'acull, desplegar les noves habilitats lingüístiques i viure l'experiència al 100%.
El nivell amb què torni depèn del nivell amb què marxi.
No tots els estudiants d'intercanvi tornen amb el mateix nivell de competència. En gran part, això és perquè com més forts són els fonaments de l'idioma quan marxem més avançat és el nivell que assolim vivint al país.
El progrés de nivell no és linial perquè la distància que separa un C2 d'un C1 és més gran que la que hi ha entre un C1 i un B2, i encara més que la que separa un B2 d'un B1.
Marxant amb un B1 pot tornar amb un B2 consolidat, alguns cops amb un C1 ras. Marxant amb un B2, en canvi, tornarà amb un C1 folgat o fins i tot un C2 - el màxim nivell de competència, on arriben pocs alumnes.
Un B1 no és impediment per estudiar a l'estranger però és un obstacle per l'adaptació i dificulta treure-li tot el suc a l'experiència.
Cursar estudis a l'estranger és una inversió important en temps, diners i emocions.
Tot i ser una experiència de gran creixement personal, no sol ser fàcil i, sovint, posa a prova el caràcter i la maduresa del jove - a vegades no està prou preparat/da i ha de tornar.
Per això, per treure-li tot el rendiment, et recomanem marxar a perfeccionar l'idioma, no a aprendre'l. Marxar amb una base sòlida apresa de casa li estalviarà dificultats innecessàries, li facilitarà el procés d'adaptació i en treurà més profit.