Un dels riscs amagats dels bons estudiants (perfils acadèmics amb bones notes) és no estar exposat al fracàs en sanes dosis des de jovenets. Per això, quan arriba la patacada (sempre arriba), sol costar-los molt més refer-se i continuar endavant: s'identifiquen amb els resultats, no amb els seus procediments però els resultats no es poden controlar, a vegades, tot i l'esforç, el resultat no surt.
Les notes són un indicador molt important que ens dóna informació, però no un objectiu en sí mateixes. L'objectiu ha de ser sempre millorar respecte dels resultats actuals (per evitar caure en la sobreconfiança o en la frustració excessives): si tinc un satisfactori, anar a pel notable, si tinc un excel·lent, millorar la presentació dels meus treballs, si tinc un notable, buscar l'excel·lent.
No volem pas menystenir el mèrit dels estudiants amb bones notes, al contrari, han de ser un exemple d'excel·lència per als seus companys però solem ignorar o menystenir l'oportunitat tan o més valuosa que se'ns brinda quan els resultats no són bons. Aprofitem-lo per aprendre'n, analitzar-ne les causes amb serenor, establir què cal fer diferent el proper cop i aprendre a espolsar-se amb humilitat i elegància quan hem anat de boca-terrosa i continuar endavant... fins al 30% ;-)
El procés d'aprenentatge d'un idioma no és linial; és un procés a llarg termini on hi ha progrés però també hi ha fases en què tenim la sensació d'anar endarrere, i és cert. Anem enrere.
Com??? Però si hi ha progrés no podem anar endarrere!
Fals. Posem per cas a la Carla: una noia de 15 anys qui, amb facilitat porta traient notables i excel·lents a l'institut. Confiada, ha decidit inscriure's a l'acadèmia per preparar-se pel B2 i...PAM! La Carla veu que l'anglès ja no li és tan fàcil, que d'un excel·lent passa a un satisfactori, que de cop i volta s'ha d'esforçar en allò que sempre havia estat el seu fort. I que per molts colzes que hi posi, no arriba als resultats que obtenia abans. Frustrada, la jove cau en el perill de tirar endarrere, ja que només veu els resultats; no pas tot el que ha recorregut ni la dificultat real dels seus estudis.
Però, que puc fer per evitar aquesta frustració?
Us deixem 6 consells pràctics per normalitzar l'error en els estudiants:
-
Establir expectatives realistes: És important que els pares estiguin disposats a establir expectatives realistes per als seus fills en termes d'èxit acadèmic i comprensió del contingut.
-
Reconeixement dels esforços: En lloc de centrar-se en els errors dels estudiants, és important que els pares reconeguin els esforços que els seus fills han realitzat. Això pot ajudar a fomentar la motivació i la confiança en ells mateixos.
-
Fomentar l'aprenentatge basat en errors: En lloc de veure els errors com a fracassos, els pares poden ajudar els seus fills a veure'ls com a oportunitats d'aprenentatge.
-
Proporcionar retroaliment constructiu: En lloc de criticar els errors, els pares poden proporcionar retroaliment constructiu per ajudar els estudiants a comprendre el que van fer malament i com poden millorar en el futur.
-
Encoratjar l'autoavaluació: Encoratjar els estudiants a avaluar el seu propi treball pot ajudar a millorar la seva capacitat per identificar i corregir els errors.
-
Buscar ajuda si és necessari: Si un estudiant està tenint dificultats amb un tema en particular, els pares poden ajudar a evitar la frustració buscant ajuda externa com un tutor o professor particular.
Com bé diu la dita: qui té boca, s'equivoca.