“Quan faig els exercicis em surten bé, la gramàtica l’entenc i llegeixo força bé, però a l’hora de parlar m’entrebanco, no em surten les paraules i em costa parlar.”
Si has après algun idioma, això que ens comentava la Concepció fa uns dies, segurament et resulti familiar.
Els motius més comuns per explicar la dificultat d’expressar-se oralment en anglès són la por a equivocar-se, l’aversió al risc o haver après amb un mètode excessivament centrat en la gramàtica.
Tot i que aquests factors hi influeixen, n’hi ha d’altres que són tant o més importants però menys coneguts, els factors cognitius.
Quan llegim o escoltem un text al nostre nivell, encara que no ho entenguem tot, la sensació és de molta més agilitat que quan intentem conversar o expressar una idea. Paraules que llegint les entenem sense problema no aconseguim recordar-les quan les volem dir o escriure. Estructures que reconeixem fàcilment per escrit, ens plantegen dubtes quan les hem de pronunciar. Això es deu a que tenim molts més coneixements passius que actius.
I què vol dir això?
Memòria a llarg termini
La memòria a llarg termini és on emmagatzemem els coneixements apresos. No hi arriba tot el que llegim, sentim o ens expliquen, sinó només allò que realment hem comprès perquè ho hem pogut relacionar amb altres coneixements prèviament consolidats.
Tanmateix, saber una cosa no és el mateix que saber-la fer. Per saber-la fer, cal que tinguem els coneixements molt ben consolidats per recuperar-los de manera automàtica, és a dir, sense ser-ne conscient.
El saber és passiu, són coneixements emmagatzemats a la memòria de llarg termini però que no necessàriament podem recuperar si no els activem fent l’esforç conscient de recordar-los. El saber fer – en idiomes, parlar i escriure - no només implica tenir els coneixements a la memòria de llarg termini sinó també, i molt especialment, recuperar-los ràpidament per portar-los a la memòria de treball sempre que vulguem.
Quan no aconseguim recuperar la informació de la memòria de llarg termini és senyal que no està prou consolidada i falta posar-la més en pràctica.
Memòria de treball
Podríem dir que la memòria de treball és el nostre pensament conscient quan fem qualsevol cosa. Parlar una llengua estrangera requereix retenir i gestionar molta informació a la vegada a la memòria de treball (vocabulari, estructura de frases, conceptes sobre el propi tema que es tracta i normes gramaticals) i pot ser un repte per a la majoria de persones.
Perquè te’n facis una idea, per a la memòria de treball, parlar una llengua estrangera quan encara no es domina és comparable a llegir un llibre, mentre cantem una cançó i intentem recordar un número de telèfon a la vegada.
Quan parlem en una llengua que no dominem, el nostre cervell està fent moltes coses simultàniament i això disminueix la seva velocitat de processament: no només hem de descodificar els sons de qui ens parla, vincular-los a coneixements previs i desxifrar el missatge interpretant el context; sinó que també hem de mantenir a la memòria de treball el que volem dir, com ho volem dir, evitar que interfereixi la nostra llengua materna i recuperar de la memòria de llarg termini tots els coneixements necessaris per articular el nostre missatge (vocabulari, gramàtica, pronúncia).
Tot això mentre intentes no fer gaire el ridícul davant la pacient mirada del teu interlocutor. I en temps real!
Si a això li sumem que som plenament conscients que anem més lents del que aniríem en la nostra llengua i ens incomoda sentir-nos menys competents, no és estrany que parlar en una altra llengua costi tant. El que és estrany és que s’hi arribi a parlar!
La bona notícia és que sabent això pots utilitzar tècniques molt efectives per activar els coneixements passius – o adormits – i aconseguir que cada cop et costi menys parlar.
Alguns tips
- Resums orals: després de llegir un text o veure una pel·lícula en anglès, fes-te’n un petit resum oral en anglès utilitzant el màxim de paraules i estructures noves que has après.
- Flashcards: una de les tècniques més efectives per recordar el vocabulari. Utilitza tarjetes amb la paraula en una banda i la definició o imatge a l’altra i intenta recordar el significat sense girar-la.
- Enregistra’t fent els breus resums orals i escolta’ls periòdicament. Refés els resums tantes vegades com puguis utilitzant paraules diferents cada cop.
- Fes els deures d’anglès un o dos dies després de classe. Ni fer-los immediatament després, ni fer-los a última hora abans d’entrar a classe.
- Traducció: la traducció mental de petits textos quotidians (bitllets de tren, tiquets de compra, e-mails, petits anuncis o notícies)
- Assisteix a classe regularment: les classes són una magnífica oportunitat per practicar de manera sistemàtica i repetida el que vas aprenent.